Fer orxata és molt fàcil, nomès calen xufles seques, aigua i sucre. A vegades costa trovar xufles. Nosaltres les hem comprat en una botiga de torrons que es diu “Torrons Garcia Sirvent”, a la plaça del Carme número 3 de Vilafranca del Penedès.
LA RECEPTA
Hem comprat un quart de quilo de xufles. Les hem rentat amb aigua abundant i finalment les hem deixat en remull tota la nit (unes 12 hores) perquè s’hidratin. Al matí ja tenien un altre aspecte, estaven més inflades i brillants !
Hem llançat l’aigua i les hem tornat a esvaldir.
Ara toca trinxar-les, es pot fer amb una picadora, o un turmix.
Hem agafat el pot del turmix i hem posat un quart de litre d’aigua freda i un parell de grapats de xufles i ho hem començat a triturar. Després, hem fet servir un tovalló de cotó per colar-ho.
Nosaltres hem fet servir un litre d’aigua per a un quart de quilo de xufles, però això depèn una mica de com us agradi de concentrada.
La part que queda en el tovalló es pot tornar a barrejar amb aigua, picar-la, i tornar-la a filtrar.
Finalment hi afegim el sucre (això també es qüestió de gustos), però en posariem uns 200 gr per cada litre d’orxata.
Hi ha qui hi posa una mica de canyella o de llimona.
La bevem ben freda.
D’ON SURTEN LES XUFLES?
Les xufles són uns tubercles, és a dir, estan sota terra, com les patates i els moniatos. Les trobem a les arrels d’una planta que es diu Juncia Avellanada, ja que el seu fruit recorda molt les avellanes.
Aquesta planta, per crèixer, necessiten sòls arenosos i temperatures suaus. Es cultiva a alguns pobles propers a València.
LA LLEGENDA
Diuen que un dia, el rei Jaume I (S. XIII) estava descansant a València després d’un combat contra l’exèrcit musulmà. Feia calor i una noia se li va acostar amb un bol d’una beguda fresca i molt bona. Ell la va tastar i va dir: “Això es OR, XATA”, i des de llavors la llet de xufla es va dir ORXATA.
