Hola, em dic Emma i tinc 12 anys i m’agrada molt cuinar pastissos i cupcakes. Tambe m’agrada cosir,la fotografia,i la jardineria. Jugo a bàsquet i monto a cavall… i m’ encanta la música pop.
En aquest blog m’agradaria explicar-vos què faig i què m’ agrada fer.
Si t’agraden els torrons
Suchard, aquests torrons t’agradaran.
Ens ha costat una mica
trobar una recepta de torrons d’arròs inflat que no portessin llard de porc,
però al final hem trobat aquesta, que és fàcil, ràpida i bona.
Per cert, aquest any, no
hem aconseguit arròs inflat i ho hem fet amb els cereals d’arròs inflat que venen
per posar amb la llet (tipus Chocokrispies), i ha sortit la mar de bé!
Per a la recepta, també
tenim en compte la temperatura de la xolocata, però si no tens termòmetre de
cuina, ho pots fer sense, només cal tenir en compte que la xocolata no s’ha d’escalfar
gaire ( no hauria de passar dels 45 graus).
INGREDIENTS:
80 gr de crema de cacao (
Nocilla o qualsevol altre marca)
160 gr de xocolata amb
llet per fondre (tipus Postres Nestlé o la que tinguis)
25 gr d’arròs inflat (o Chocokrispies
o qualsevol altre marca de cereals per a la llet d’arròs inflat)
4 gotes d’aigua amb sal
Comencem trossejant la
xocolata per fondre i la posem en un bol.
La posem al microones per
desfer-la. Ho fem poc a poc, l’escalfem uns segons, la treiem, remenem i la
tornem a escalfar. I així fins que estigui ben desfeta. D'aquesta manera
evitarem que se’ns cremi.
Ara hi afegim la Nocilla
i les 4 gotes d’aigua amb una mica de sal.
Ho tornem a posar uns
segons al microones. La xocolata amb llet no hauria de superar els 45-50 graus C
i remenem bé.
Quan estigui a uns 35
graus hi afegim l’arròs inflat i tornem a remenar.
Ara només ens falta
abocar-ho dins el motlle. Donem un parell de cops a la taula amb el motlle ple per tal que si ha quedat aire, marxi. Ara ho deixem refredar. Després, ho treiem del motlle.
ALGUNES IDEES:
Si no tenim cap motlle
per a torrons, podem fer servir un tàper allargat, i ens en podem fer un tallant
un tetrabrik de llet.
També podem fer servir la massa per fer petits bombonets.
Aquest estiu, com que podiem anar a dormir tard, a vegades ens quedàvem mirant programes que ens agraden,
però que durant el curs no podem veure perquè els fan massa tard. Un d’aquests
programes és ‘Generació Digital’, del Canal 33. Un dia van recomanar una
aplicació per a mòbils que no coneixiem i ens va semblar molt interessant. Es
diu COOKBOOTH. És una passada, hi ha moltíssimes receptes i totes amb fotos pas
a pas. Pots trobar-hi
receptes de grans xefs (pro), o de gent normal i corrent (foodies).
Aquesta recepta és la
primera que hem fet utilitzant aquesta aplicació, i ens han sortit molt bones!
INGREDIENTS
2 tasses de farina
2 tasses de sucre
1 tassa d’oli
4 ous
3 pastanagues mitjanes
ratllades
2 culleradetes de llevat
(Royal)
1 culleradeta de sal
2 culleradetes de
canyella
un polsim de nou moscada
un polsim de gingebre
Barregem la farina, el
sucre, les espècies i la sal.
Afegim els
ous i l’oli i seguim barrejant. Afegim el llevat.
Finalment afegim la
pastanaga ratllada, molt, molt fina.
Repartim la massa en
motlles per fer magdalenes. Recordeu que no els heu d’omplir fins dalt, només
dues terceres parts!
Ho posem al forn, que ja
ha d’estar calent, i ho posem a coure a uns 170 graus durant uns 15 minuts, o
fins que veiem que estan cuites per dins.
Aquest gelat ens ha
sorprès! Ens pensàvem que ens agradaria, però ens ha encantat. És…deliciós!!!!
El vam fer ahir i ja només en queda la meitat ;)
Aquí va la recepta:
INGREDIENTS
600 ml de llet
Una mica de vainilla
120 gr de sucre
1 cullerada de mel
2 rovells d’ou
1 cullerada de maizena
300 ml de nata per montar
1 paquet individual de
galetes Oreo
Posem, en un cassó al
foc, la llet i la vainilla (mitja vaina o una mica de vainilla en pols) i la nata per muntar. Deixem
que s’escalfi, però sense que arribi a bullir.
Mentrestant, en un bol,
barregem el sucre, els rovells i la maizena fins que quedi ben homogeni.
Agafem les oreo i les
anem obrint. Treiem la parta blanca de cada galeta i la negra la partim en 3 o
4 tossos i les guardem en un pot perquè no s’estovin. A nosaltres ens agrada
deixar trossos bastant grossos de les oreo dins el gelat.
Quan la llet del foc estigui
calenta, retirem el cassó del foc. Retirem la baina de vainilla i hi afegim la barreja del bol. És important
que la llet no estigui a més de 80 graus, ja que sino, l’ou no es barrejaria bé
amb la llet.
Remenem fins que quedi
homogeni.
Tornem a posar-ho tot al
foc i hi afegim la part blanca de les oreos i la mel. Anem remenant fins que es comenci
a espessir una mica. Ha de quedar amb una textura semblant a unes “natilles”.
Apaguem el foc i deixem
refredar. Si hi ha gromulls ho podem colar.
Quan estigui tebi, posem una o 2 oreos i a la barreja. I remenem una mica.
Ho deixem, com a minim,
d’un parell d’hores a la nevera.
Ara montem la nata.
Recordeu que per montar-la, la nata ha d’estar freda. I si pot ser, el bol també.
La montem, però no del tot, només que agafi una mica de volum.
Ara barregem suaument la
nata amb la barreja anterior.
Si tenim gelatera,
avoquem la preparació a dins. Quan ja estigui a punt, ho avoquem en un
recipient per anar al congelador i hi afegim les oreos esmicolades i remenem
suaument perquè es reparteixin.
Si no tenim gelatera, ho
podem fer abocant tota la preparació en un recipient, afegim les oreo trencades
i ho posem al congelador. I anem remenant cada mitja hora el gelat, fins que
s’hagi congelat totalment.
I ja tenim el gelat
d’Oreo. Segur que us agradarà!!!
Potser el nom d’aquesta
recepta us sembla molt estranya. Un pastís o pa de pessic “marbre” és el que dividim
la massa en dues parts, els hi donem un color diferent, i així, quan tallem el
pastís queda de dos colors diferents.
El te matcha és un ingredient
nou que hem descobert fa poc. Es veu que s’utilitza molt en la reposteria
japonesa, però nosaltres no el coneixiem. Dona un color verd molt viu a tot el
que fem, el gust és una mica peculiar, però a nosaltres ens ha agradat. L’hem
comprat a una botiga de tes de Sitges.
Aquesta recepta l’hem
treta d’un llibre que es diu “Recetas básicas de chocolate”, de l’editorial
Grijalbo.
INGREDIENTS
4 ous
170gr de mantega
240 gr de sucre
200 gr de farina
70 gr d’ametlla mòlta
Un sobre de llevat (Royal)
70 gr de llet
15 gr de cacau
5 gr de te macha (o 10 si t'agrada més fort)
Comencem repartint la
llet en dues tassetes. En una hi posem el cacau i en l’altre el te matcha i
remenem fins que estigui ben desfet.
Batem la mantega amb el
sucre, hi anem afegint els ous, a poc a poc, la farina, l’ametlla i el llevat.
Ara dividim la massa en
dues parts: en una hi afegim la barreja de llet i cacau i en l’altra la barreja
de llet i te matcha.
Agafem un motlle
rectangular, i per evitar que el pastís se’ns enganxi, hi posem farina o una mica
de mantega. Nosaltres hem “folrat” el motlle amb paper de forn, o sigui, n’hem
posat al fons i als laterals, fent servir una mica de mantega perquè s’aguanti.
Ara ja podem aboca-hi les
masses i les anem alternant, una mica de la de cacau i una mica de la del te.
Ara ho posem al forn a
uns 130 graus fins que estigui ben cuit (uns 45 minuts aproximadament).
Deixem refredar i desmotllem.
Ara a tastar-lo, a veure
si hi noteu el gust del te!
Mmmm… Aquest gelat és deliciós,
a casa nostra s’acaba molt ràpid i és molt fàcil de fer!
INGREDIENTS
2 cullerades de maizena
500 ml de llet i 3
cullerades més
1 vaina de vainilla
300 ml de nata per montar
200 ml de sucre
3 cullerades de mel
En un bol posem les 3
cullerades de llet amb la maizena i remenem fins que estigui ben desfet. Si
cal, podem afegir una mica més de llet.
Obrim la vaina de
vainilla de dalt a baix amb la punta d’un ganivet i rasquem les llavors de
dins. Són com uns granets molt petits, negres, que fan molt bona olor.
Posem aquestes llavors de
dins la vainilla i la vaina en un cassó per anar al foc.
Al cassó hi afegim la
llet, la nata, el sucre i la mel, i ho posem al foc.
Quan arrenqui el bull,
afluixem el foc i afegim la maizena dissolta amb la llet.
Ho coem un minut, fins
que es comenci a espessir i apaguem el foc.
Ho deixem refredar.
Ho colem.
Ara ja només falta
congelar-ho. Si tenim gelatera li tirem el líquid fins que el tinguem a punt de
congelar; si no en tenim, ho posem en un recipient al congelador fins que es
congeli, remenant-ho de tant en tant.
SOBRE LA VAINILLA
La vanilla és un tipus d’orquídia
que creix en les regions tropicals. La vaina de vainilla és el seu fruit.
A Europa no es va conèixer
fins al segle XVI, quan els conqueridors espanyols la van descobrir a Mèxic. Allà
s’utilitzava des de feia molts segles per aromatitzar una beguda de cacau (el
que ara seria la xocolata).
Diuen que al fruit de la
vainilla, els conqueridors li van dir “vaina” perquè la seva forma recorda la
vaina d’una espasa.
Aquests dies que fa tanta
calor, segur que us vindrà de gust, es molt fàcil de fer!
INGREDIENTS
250 ml de suc de llimona
(per fer-lo es necessiten unes 5 o 6 llimones aproximadament)
Opcional: la ratlladura de la pell de 2
llimones
250 ml d’aigua
250 ml de sucre
3 cullerades mel
250 ml de llet
Rentem bé les llimones.
Exprimim les llimones
fins que tinguem 250 ml de suc.
Si volem, podem posar una
mica de ratlladura de llimona al sorbet. Quan el mengem notarem aquests petits
trossets: hi ha qui li agrada i hi ha qui li molesta. Nosaltres, al de la foto n’hi
vam posar, però la veritat és que ens agrada més sense la ratlladura.
Si n’hi volem posar, agafem
dues llimones i ratllem la pell (només la part groga, la part blanca que hi ha
entre la pell i la polpa no cal ratllar-la).
Comencem posant en un
cassó el sucre, la mel i l’aigua. Ho ecalfem fins que quedi ben dissolt i quan
ja tinguem aquest almíbar fet, tanquem el foc i ho deixem reposar 15 minuts.
Ho posem en un bol i ho
deixem refredar. Si volem es pot colar.
Un cop fred, afegim la
llet i el suc de llimona (i la ratlladura de la pell si n’hi volem posar) i ho
batem tot amb la batedora.
Ara, si en tenim, ho
posem a la gelatera fins que es formi el sorbet, i si no, ho posem directament
en un recipient que pugui anar al congelador i ho deixem congelar com a mínim 4
o 5 hores.
Ho treiem uns 15 minuts abans de servir perquè
estigui més tou. Ja veureu que és un postre molt refrescant, i gens àcid!
A casa nostra ens agraden
molt els gelats, i també ens encanten les maduixes. O sigui que el gelat de
maduixa és un dels nostres postres preferits.
Aquesta recepta l’hem
tret d’un llibre del que ja us hem parlat altres vegades. Es diu “Helados,
caprichos muy fríos para todos los gustos”, i la veritat és que totes les
receptes d’aquest llibre surten molt bé.
Aquí va la recepta:
INGREDIENTS:
500 gr de maduixes
sucre: 100 gr de
sucre + 150 gr
2 cullerades de maizena
llet: 200 ml + 3 cullerades
400 ml de nata per montar
3 cullerades de mel
Començarem barrejant la
maizena amb les tres cullerades de llet, remenem fins que quedi dissolt i no hi
hagin gromulls. I ho reservem.
En un cassó al foc posem els
150 gr de sucre, la llet, la nata i la mel, i anem remenant fins que arrenqui
el bull. Un cop bulli, ho treiem del foc un moment i hi afegim la maizena dissolta
en la llet. Ho tornem a posar al foc i seguim remenant durant un minut perquè
es cogui i s’espesseixi un pèl.
Ho deixem refredar.
Posem les maduixes netes
al pot de la batedora, hi afegim 100 gr de sucre i ho triturem.
Ara pots colar aquest
puré amb un colador ben fi, i així el gelat tindrà una textura més suau. Nosaltres
no ho colem perquè ens agrada trobar el granet de les maduixes en el gelat.
Ara barregem el puré de
maduixes amb l’altre part. Si tenim gelatera, ho aboquem a dins fins que s’hagi
format el gelat. Sino, ho posem en un recipient tapat al congelador i ho deixem
un mínim de quatre hores fins que es congeli.
L’heu de treure del
congelador uns 10 minuts abans de servir-lo.
L’appel pie és un pastís de poma molt típic d’Amèrica. Diuen
que cada família el fa a la seva manera, per tant, hi ha moltes receptes i
moltes maneres diferents de fer-lo.
Hi ha qui diu que les pomes han de ser àcides, hi ha qui diu
que és millor barrejar diferents tipus de pomes, hi ha qui tapa tot el pastís
amb la massa deixant-hi només uns foradets perquè es cogui bé, hi ha qui el
tapa amb unes tires de massa creuades, hi ha qui hi posa més o menys mantega, o
qui el pinta amb ou i qui el pinta amb llet,...
Teniem ganes de fer-lo perquè aquest pastís surt a molts
dibuixos animats i a moltes pel·lis, i no l’haviem tastat mai. A més, tot el
que porta poma ens agrada!
A nosaltres aquesta recepta ens agrada molt. Hi havia
l’opció fàcil que era comprar la massa feta, però ens ha agradat fer-la des de
zero, i la veritat és que no ens ha semblat tant difícil.
Al coure-la, la poma deixa anar el seu suc. Per tant, al
tallar el pastís per emplatar-lo ens trobarem amb aquest suc. Com que no hem
anat mai a USA a menjar appel pie, desconeixem si això ha de ser així o no, però
a nosaltres ens ha agradat molt.
Aquí teniu la recepta:
INGREDIENTS
PER A LA MASSA
310 gr de farina
1 culleradeta de sal
225 gr de mantega
60 ml d’aigua molt freda
PER DINS
1’2 kg de pomes (ja pelades i tallades)
1 cullerada sopera de suc de llimona
50 gr de sucre
2 cullerades de postres de canyella
Un pessic de sal
15 gr de mantega
Una mica de llet (opcional)
El procés per fer la massa és una mica diferent de com se
sol fer en altres pastissos, perquè en aquest cas no volem aconseguir una massa
del tot homogenia, ja que si queden trossets de mantega sense desfer del tot,
quan mengem el pastís, també ens agradarà. És per això que la mantega la posem
freda i l’aigua també, i no cal treballar gaire la massa.
Comencem barrejant la farina i la sal en un bol. A
continuació agafem la mantega (ha d’estar freda) i la tallem a daus petits i
l’afegim al bol. Amb una forquilla metàl·lica ho anem aixafant.
Afegim l’aigua molt freda i seguim remenant. Al final ho
amassem una mica amb les mans per lligar la massa. Si la massa és massa seca o
sen’s esmicola molt, podem afegir una mica més d’aigua freda fins que ens quedi
bé. Recordem que no cal amassar gaire perquè no cal que la massa sigui totalment
llisa.
Fem una bola, l’emboliquem amb paper film i la deixem
almenys una hora a la nevera perquè es refredi.
Ara preparem la poma. Les hem de pelar i tallar a grills
primets. Les posem en un bol gran i els hi tirem el suc de llimona, la punta de
sal, el sucre i la canyella. I remenem bé.
Passat aquest temps agafem la massa i la dividim en dues
parts; una que sigui aproximadament 2/3 parts de la massa, i l’altra una tercera
part, aproximadament. La part més gran
servirà per a la base del pastís i l’altra per fer les tires de la cobertura.
Posem una mica de farina al marbre i agafem la bola gran de
massa. Amb un corró l’estirem fins que ja pugui tapar tota la base del motlle i
els laterals. La col·loquem amb cura, de manera que encara quedi una mica
d’aquesta massa estirada penjant pels costats del motlle.
Ara posem la poma al motlle. Com que hi ha tanta poma, farà
una muntanya. Ja ha de ser així, encara que sembli exagerat, perquè quan es
cogui la poma no ocuparà tant.
Ara posem la mica de mantega que ens queda, tallada a
trossets, per entre els trossets de poma.
Finalment estirem l’altra part de la massa i amb un ganivet
la tallem fent tires. Ara entrecreuem les tires i les coloquem sobre la poma,
fent de cobertura del pastís.
Ja només falta tallar o doblegar la mica de massa dels
laterals del motlle i de les tires de la cobertura. Podem doblegar una mica la
massa pels costats com si tanquessim una empanadilla.
Podem pintar les tires, amb l’ajuda d’un pinzell, amb una
mica de llet.
Un cop a punt, ja només l’hem de posar al forn a uns 170
graus, aproximadament durant 30 minuts. Es tracta que la poma quedi cuita, i a
la vegada evitar que la massa es cremi. Per tant, aquest temps dependrà una
mica de cada cas.
I un cop fora del forn,… a disfrutar-lo!!
Hem penjat un video ensenyant-vos com el preparem.
Si t’agrada el coco, aquests polos t’encantaran! I és molt fácil i ràpid de fer.
La recepta és del mateix llibre que els polos de síndria i
el granissat de cafè que vaig penjar al blog l’estiu passat (‘Helados,
caprichos muy fríos para todos los gustos’, de Aliq Maranik)
INGREDIENTS
200 ml de llet de coco (la pots trobar en dietètiques o en
botigues de productes sudamericans)
200 ml de llet condensada
1 cullerada de sucre avainillat (o del normal si no en tens)
1 pessic de sal
100 gr de coco ratllat
Barreja en un bol la llet de coco, la llet condensada, el
sucre i la sal fins que quedi ben homogeni.
Després afegeix el coco i torna a remenar bé.
Reparteix la barreja en els motllos de fer polos i posa al
congelador.
Els batuts de fruita es poden fer amb iogurt o amb llet; amb només una fruita o amb diverses fruites; amb sucre blanc, moreno o mel; amb llet de vaca, d’ametlles o de soja… Avui et proposem aquests, però la gràcia és anar variant, provant combinacions i descobrir el que més li agradi a cadascú.
BATUT DE MADUIXES
Unes 10 maduixes aproximadament
1 iogurt natural
Sucre (la quantitat que volguem)
És millor que tinguem les maduixes i el iogurt a la nevera, i així, una vegada fet, ens el podrem veure de seguida ben fresquet.
Netegem les maduixes i els hi treiem les fulles. Ho posem en un pot junt amb iogurt i el sucre i triturem amb el túrmix. I ens ho bevem al moment.
BATUT DE PLÂTAN
3 plàtans madurs
Llet
Una mica de mel (si volem)
Tallem els plàtans i els posem en el bas de la batedora, afegim llet d’ametlles fins que quedin tapats, i encara una miqueta més.
Afegim una cullarada de mel i triturem.
Si ens agrada més líquid afegim més llet.
BATUT DE PINYA
Mitja pinya
Llet d’ametlles, mig got
Una miqueta de coco ratllat
Per fer aquest suc hem fet servir la liquadora, però també es pot fer amb el túrmix. Barregem el suc de la pinya i la llet. Podem posar una mica de coco ratllat per sobre.
DECORAR ELS GOTS
Ens agrada molt decorar els gots així. I és molt fàcil.
Posa una mica d’aigua en un plat una mica fondo.
Agafa un got pel cul, i suques la part de dalt del got a l’aigua.
Ara, amb el got mullat, suca’l en un altre plat amb el que més t’agradi: sucre moreno, coco, cacau, boletes de colors (aquestes últimes costa una mica que s’enganxin) o qualsevol cosa que et sembli divertit.
Ara omple el got amb el batut i posa-li una canya.
Em venia de gust fer algun browny i vaig trobar una recepta en un totxo de llibre de cuina que tinc. Es tracta d’unes magdelenes de xocolata, però com que no tenia cacao ho vaig fer amb Nesquik (de totes maneres, us recomano el cacao, i si pot ser que sigui d’una xocolateria de Vilafranca que es diu Ibori, perque el Nesquik només té un 23% de cacao i tota la resta és sucre). Com que a mi m’encanta utilitzar la màniga pastissera, i la butter cream tradicional no ens agrada (és mantega i sucre), vam decidir fer trufa. I ens va sortir una trufa més bona que res que existeixi al món.
INGREDIENTS PER A LES MAGDALENES:
200 gr de farina
2 cullaradetes de llevat en pols (Royal)
4 cullarades de Nesquik (o cacau en pols)
200 gr de sucre
100 gr de mantega
½ cullaradeta de sal
3 ous
150 ml de llet
1 cullarada de iogurt
una mica d’essència de vainilla
En un bol, tamissem la farina, el Nesquik ( o cacau) i el llevat, i hi afegim el sucre, la sal i la mantega a temperatura ambient. Ho barregem fins que quedi com si fossin molles de pà.
Per una altra banda, batem els ous, la llet, el iogurt i les gotes d’essència de vainilla.
Ara anem afegint aquesta part al bol de la farina i anem barrejant fins que ens quedi ben homogeni.
Repartim la massa en els paperets de magdalenes (només cal omplir-ne dues terceres parts, ja que sino, al crèixer, la massa sobreexiria).
Preescalfem el forn a uns 180 graus i quan hi posem les magdalenes l’abaixem una mica. Ho podem tenir uns 20 minuts, o fins que, punxant-les amb un ganivet, aquest surti net.
Les treiem i les deixem refredar.
INGREDIENTS PER A LA TRUFA
100 gr de xocolata negre per fondre (Postres Nestlé)
250 ml de nata per muntar
una cullerada i mitja de sucre glass
Desfem, amb molta cura, la xocolata al microones (cal vigilar que no es cremi la xocolata, anem treient del microones i remenant). Si ho preferiu, també es pot fer al bany maria.
Passem la xocolata a un cassó i la possem al foc. De seguida hi afegim una mica de nata per muntar i remenem. I anem afegint, a poc a poc, tota la nata fins que ens quedi ben integrat.
Ho deixem refredar i ho posem a la nevera.
Unes hores després, quan estigui ben fred, comencem a muntar la nata amb unes barilles elèctriques. Afegim a poc a poc el sucre glas i seguim batent. De seguida veurem com canvia de textura.
A DECORAR!
I ara ve la part més divertida! Posar la trufa en una màniga pastissera i decorar les magdalenes com més us agradin. Nosaltres n’hem fet una de cada manera.
Aquestes pastes són típiques d’una zona d’Itàlia que es diu Piamont i el seu nom vol dir “petó de dama”. Si en busqueu alguna foto a algun llibre de cuina o a Google, veureu que són molt més fines que les nostres. La nostra versió és una mica més casolana. Segurament ens han quedat així perquè en comptes de comprar els fruits secs ja triturats, o picar-los amb la picadora ben fins, ho hem fet amb un morter. Han quedat diferents, però boníssimes. Aquí va la recepta.
INGREDIENTS
90 gr de xocolata per fondre
80 gr d’atmetlles
80 gr d’avellanes
130 gr de mantega
160 gr de farina
1 pessic de sal
Pica les atmetlles i les avellanes fins que et quedin ben fines. Pots fer-ho amb una picadora o amb un morter.
Afegeix el sucre i remena.
Ara afegim la farina, la mantega (a temperatura ambient i tallada a trossets) i la sal i barregem bé per lliga-ho tot.
Quan la massa ja és ben homogènia ja podem començar a fer boletes amb les mans. A nosaltres ens ha quedat una massa bastant enganxifosa, i amb els fruits secs per dins, costa poder fer boletes molt ben fetes. Han de fer 1’5 cm. de diàmetre aproximadament.
Preparem una safata pel forn i hi posem paper de forn per evitar que s’enganxin. Anem col·locant les galetes una mica separades per tal que quan estiguin al forn i creixin una mica no s’ajuntin.
Les coem a uns 160 graus durant uns 15 minuts, o fins que les veiem rossetes. Les treiem i les deixem refredar.
Ara desfem la xocolata al microones i en posem una mica per sobre de la galeta, però només al centre, sense acabar de cobrir-la tota amb la xocolata. Agafem una altra galeta i la posem a sobre. És a dir, és com si fèssim un entrepà de xocolata amb galetes. Deixem que la xocolata es refredi i s’endureixi.
