Pàgines

diumenge, 29 de desembre del 2013

GALETES DELS REIS D'ORIENT





Teniem ganes de decorar galetes, així que hem agafat una recepta bàsica de galetes, i li hem fet algun petit retoc. Amb un motlle rodò les hem tallat, i finalment les hem decorat amb xocolata blanca i negra i una mica de fondant, inspirant-nos en els tres Reis d’Orient. Però es pot fer servir aquesta idea i adapar-la a tot el que es vulgui: un cop tenim la galeta rodona, la podem decorar com més ens agradi, fins i tot pots intentar que les galetes s’assemblin a algú que coneguis!
És qüestió d’una mica d’imaginació i anar provant!

INGREDIENTS:

115 gr de mantega
110 gr de sucre
225 gr de farina
1 ou
1 cullaradeta de llevat

I a més a més:
Una mica de vainilla (per al Rei Blanc)
Un parell de cullerades de sucre moreno (per el Rei Ros)
Un parell de cullerades de cacau en pols (nosaltres no en teniem i hem fet servir Nesquik, per el Rei Negre)
Una mica de fondant (en aquest cas de color groc i blau)
Xocolata blanca i negre per fondre (Postres Nestlé)

Com sempre, comencem batent la mantega (que ha d’estar a temperatura ambient) amb el sucre. Després hi afegim l’ou batut i finalment la farina tamissada i el llevat i remanem bé.
Amb les mans fem la  massa fins que quedi ben homogènia.
Ara dividim la massa en tres parts i a cada una d’elles li afegim un ingredient diferent. Així aconeguirem que siguin una mica deiferents també de gust.
En la primera bola de massa hi afegim unes gotes d’essència de vainilla o una mica de vainilla natural. Les galetes que surtin d’aquesta massa seran les que decorarem com si fossin el Rei Blanc.
A la segona part de la massa hi hem afegit una mica se sucre moreno o de mel de canya, per aconseguir que la massa s’enfosqueixi un pelet. Les galetes que fem amb aquesta part de la massa les decorarem com si fossin el Rei Ros.
I finalment, a la part de massa que ens queda li afegim una mica de cacau en pols o Nesquik i amassem bé fins que quedi ben homogeni. D’aquesta massa farem les galetes que decorarem com si fossin el Rei Negre.
Preparem la safata amb un paper de forn per tal que les galetes no s’enganxin. I preescalfem el forn a uns 170ªC.
Ara extenem la massa sobre el marbre. Podem posar una mica de farina sobre el marbre per evitar que s’enganxi i costi de treure. Amb un motlle en forma de cercle anem tallant. Va bé que sigui un motlle bastant gros, si no, a l’hora de decorar no va tant bé.
Amb els retalls de massa que sobren podem fer petites boletes que després ens poden servir per fer de nas als reis, o pots inventar-te algun bigoti. Nosaltres en vam fer de totes mides i de totes formes, i deprés, un cop cuits, els “emprovavem” als Reis per veure si ens agradaven. En vam fer de moltes formes diferents: allargats, rodons, petits, grans…
Anem posent les galetes a la safata, una mica separades perquè quan creixin, al forn, no s’ajuntin.
Enfornem i treiem al cap d’uns 10 minuts o quan les veiem doradetes.
Les deixem refredar.

PER DECORAR




Decorar les galetes és el què més ens agrada. A cada una li hem fet una cara i una expressió diferent.
Hem fet sevir això:

1. La xocolata

Partim a trossos la xocolata que volguem fondre i la posem en un recipient al microones perquè es fongui. La posem uns segons, la treiem i remanem. Tornem a fer al mateix, i així fins que la tinguem desfeta del tot. Ho fem a poc a poc, perquè si no de seguida es crema.
Per “dibuixar” amb la xocolata hem fet servir diversos estris. Nosaltres la negra l’hem posat en un recipient de silicona que ja té una petita boca per fer coses d’aquestes ( Decoren de Lékué), i la blanca l’hem posat en una màniga pastissera amb una boquilla petita.
Si no tens aquests utensilis pots provar de frabicar-te una màniga pastissera amb una bossa de plàstic, fent-li un petit tallet en una punta.
També hem utilitzat una mica de xolotata per enganxar els nassos.

2. El fondant

El fondant és una pasta de sucre que s’utilitza molt per decorar pastissos, cup cakes, galetes…
El vénen a botigues especialitzades o a grans supermercats. La primera vegada que en veus, segur que et recorda a una pastilla de plastilina. N’hi ha de molts colors.
Nosaltres el comprem blanc, i amb una goteta de colorant alimentari (de la marca Wilton) el tenyim.
La veritat és que nosaltres no estem gaire acostumats a menjar pastissos ni dolços recoberts de fondant, per tant, nosaltres en fem servir, però només per donar un toc de color a les galetes. També es poden fer figuretes per decorar pastissos, moldejant-les com si fos plastilina.
En aquest cas l’hem fet servir per fer el turbant del rei negre i per fer alguna corona dels altres reis.
Per treballar-lo, cal agafar una mica de fondant i anar-lo amassant amb les mans fins que sigui més moldejable. Amb l’ajuda d’un corró el podem estirar i per donar-li forma el tallem amb un ganivet, o utilitzant unes tisores normals (com si tallèssim paper).
Per enganxar-lo a la galeta només cal que et mullis el dit i el passis humit pel fondant, per la part que ha de tocar a la galeta. Ho col•loques on vols i ja queda enganxat.
Apa, animeu-vos a intentar-ho!



ELS REIS MAGS: EREN TRES... O EREN QUATRE?
Segur que al vostre pessebre hi ha tres reis mags. Però sabieu que hi ha teories que diuen que en realitat eren quatre? De fet, és veritat que a Betlem n’hi van arribar tres per adorar el nen Jesús: Melcior, Gaspar i Baltasar. La llegenda diu que encara hi havia un quart rei mag, de nom Artaban, i que tots quatre havien quedat per trobar-se al ziggurat de Borsippa i anar junts fins a Betlem. Un ziggurat és un tipus de temple habitual a l'antiga Mesopotàmia, que en el cas de la ciutat de Borsippa (actualment és Iraq)es diu que era la coneguda Torre de Babel. Però de camí cap a Borsippa, Artaban es va trobar amb un vell moribund a qui uns bandits acabaven d’atacar. El quart rei mag es va entretenir a curar-lo i li va regalar un diamant que portava com a ofrena, de manera que quan va arribar al punt de trobada, Melcior, Gaspar i Baltasar ja havien marxat. La història continua explicant que quan Artaban va arribar a Betlem ja no va ser a temps de trobar-se amb els atres tres reis d'Orient. Aquesta és una de les històries que al llarg del temps han sorgit de la lectura dels textos evangèlics, que (diuen els experts) presenten molts enigmes sobre la figura dels reis Mags. Es diu que les relíquies de Melcior (rei dels perses), Gaspar (rei dels indis) i Baltasar (rei dels àrabs) es troben a la catedral de Colònia, a Alemanya. Si us interessa la història dels Reis Mags us recomanem aquesta web:

 http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/01/el_quart_rei_mag_659.php



I finalment, acabem aquesta entrada amb una poesia de la Lola Casas que ens agrada molt:


LA CAVALCADA DE REIS

Ja vénen!
Ja vénen!
Ja vénen
els Reis
d'un lloc molt llunyà
que es diu Orient,
portant
molts regals
per a tota
la gent.
A la meva carta,
hi he fet un racó
per demanar
pau
i un xic d'il•lusió.



BONES FESTES!!!

dijous, 26 de desembre del 2013

GALETES DE GINGEBRE

Avui és un dia molt especial. Aquest blog avui fa un any! Vam començar el 26 de desembre de l’any passat. Vam començar per passar l’estona, pensant que això no arribaria gaire lluny, i que només ens mirarien, i de tant en tant, els familiars més propers. Nosaltres no som grans cuiners, tenim poca experiència, però moltes ganes. Aquesta aventura ha sigut molt emocionant, molta gent ens comenta que ens segueix, i poc a poc, això s’ha anat convertint en una mena d’aventura familiar comuna on cadascú hi participa a la seva manera.
Fent el blog hem conegut ingredients nous, hem descobert molt altres blogs, ens hem llançat a provar receptes noves, hem après informàtica i un munt de coses curioses,... I hem passat moltes tardes entretinguts.
Moltes gràcies a tots els que ens visiteu, els que ens passeu receptes i els que us toca tastar el que cuinem. Tenim moltes ganes de continuar, com a mínim, un any més!

Aquesta recepta d’avui és molt especial per a nosaltres, hi hem dedicat molt de temps i ens ho hem passat molt bé preparant-la i fent-la.
N’hem dit galetes de Gingebre, però hi ha qui n’hi diu "Gingerbread man".

Aquí la tenim :

INGREDIENTS

300 gr de farina
100 gr de mantega (a temperatura ambient)
120gr de sucre moreno
4 cullerades de mel de canya  (melaza) (Es pot trovar al Mercadona. Si no, es pot utilitzar mel normal)
1 ou
1 cullaradeta de bicarbonat
1 cullaradeta i mitja de gingebre mólt
Una cullaradeta de canyella i un polssim, molt petit, de nou moscada (opcional)

Comencem tamissant la farina en un bol, hi afegim el bicarbonat (que farà de llebat) i les espècies (gingebre, canyella i nou moscada). Hi afegim la mantega i amb els dits ho anem barrejant  suaument, fent un moviment com si esmicolèssim pa. Afegim el sucre.
Per una altra banda, escalfem uns segons al microones el sucre de canya (la melaza) perquè quedi més liquid (si se'ns escalfa massa el deixem refredar). Seguidament, ho barragem amb l’ou i ho batem.
Ara avoquem això al bol on tenim la farina i els altres ingredients.
Comencem a amassar fins que ens quedi ben lligat i tinguem una massa compacta, homogenia i que no sigui massa enganxifosa. Si fos massa engaxifosa, podem afegir-hi un pèl de farina, i si el que ens passa és que se’ns esmicola i no la podem lligar, hi podem posar una mica més de mantega.

Enfarinem una mica el marbre i extenem la massa fins que fassi uns 5 mm de gruix aproximadament, i amb un motlle anem tallant les galetes.

Preparem una safata que posarem al forn, amb un paper de forn per tal que les galetes no s’enganxin.
Peescalfem el forn a 190 ºC.
Anem col·locant les galetes a la safata , una mica separades, i enfornem entre 10 i 12 minuts o fins que les veim cuites.
Les deixem refredar.

Ara és el moment de decorar-les.  Podem fondre xocolata i amb l’ajuda d’una màniga pastissera dibuixar la cara o la roba. Nosaltres ho hem fet amb glassa ( clara d’ou i sucre glas).




Fent aquesta recepta hem après moltes coses, aquí us en expliquem algunes:

QUÈ ÉS EL GINGEBRE:

El gingebre és un ingredient que dona un gust i una olor molt caracterísics. És com una espècie. Nosaltres no estem gaire acostumats a utilitzar-lo, però ho hem provat i ens ha agradat molt.
El gingebre és una planta que creix en climes molt càlids, a països com Nigèria, Jamaica, Xina o la Índia. Aquesta planta té una part que es diu rizoma, això és una mena d’arrel que creix horitzontal arran de terra. D’aquí en surten les tiges, que van amunt, i les arrels que ja estan sota terra. Aquest rizoma és el que s’utilitza per cuinar.
A les botigues d’aquí podem comprar un tros d’aquesta part de la planta, o bé comprar-lo en pols.


UN INGREDIENT NOU: LA “MELAZA” O MEL DE CANYA

Hem buscat moltes receptes de galetes de gingebre (tot i que al final hem acabat amb la del nostre llibre de sempre) i gairabé totes portaven un ingredient que no coneixiem: la melaza o sucre de canya. Hem mirat què era i hem vist que és un líquid molt viscós (molt semblant a la mel) que s’obté de la canya de sucre.
Ens pensavem que ens costaria de trobar, i resulta que al Mercadona en tenen.



LA TRADICIÓ DE LES GALETES NADALENQUES

Aquestes galetes són típiques dels països del nord d’Europa. Allà , des de fa molts segles, fan pa de gingebre  i galetes. Diuen que la reina Isabel I d’Anglaterra regalava als seus convidats una galeta que s’assemblava a ella, i així es van inventar les galetes amb forma humana.
També són típiques d’aquests països les casetes gingebre (fetes amb la massa de les galetes) i decorades amb gominoles, glassa, caramels, etc.

PERSONATGES

Si has vist la pel·lícula infantil 'Srek', segur que coneixes aquest personatge. És l’Homenet de gingebre, i representa una galeta.



Segur que també coneixeu el conte de Hansel i Gretel, els germans que es perden al bosc i arriben a una casa feta de caramels. Doncs diuen que aquesta casa del conte té l’origen en les casetes de gingebre.


diumenge, 1 de desembre del 2013

GALETES DE CIVADA

Deus pensar,…“civada”? I això d’on ho trec? Això no ho mengen els animals? Doncs la civada és el que en castellà en diuen “avena”. És un cereal molt nutritiu. Nosaltres n’hem comprat en flocs, de cultiu ecològic, en una botiga del barri que ens agrada molt, es diu Ca la Isabel (C. Gelida de Vilafranca). En pots trobar a qualsevol herboristeria o gran supermercat.

Aquí va la recepta.

Ingredients:

125 gr de flocs de de civada grans (copos de avena, en castellà)
100 gr d’avellanes
100 gr de panses
100 gr de mantega
200 gr de sucre morè
125 gr de farina amb llevadura (en pots trobar als supermercats, però si no en tens, pots fer servir farina normal i afegir la llevadura que toqui)
1 ou
1 cullerada de mel
Un pessic de sal
1 cullerada d’extracte de vainilla (opcional)

Pelem les avellanes i les piquem fins que quedin esmicolades, però no massa petites, que quedin alguns trossos grossos.

En un bol, i amb l’ajuda d’unes barilles elèctriques, barregem la mantega (cal que estigui a temperatura ambient) amb el sucre. Després hi afegim l’ou, la mel i la vainilla i remanem fins que quedi homogeni.

Per una altra banda, barregem la farina, la civada i la sal. Quan ho tenim ho afegim a la barreja anterior.

Finalment hi posem les avellanes i les panses. Tornem a barrejar-ho bé. Si ens queda massa sec o massa dur hi podem afegir un rajolí de llet (a nosaltres no ens ha fet falta).

Preparem una safata pel forn i hi posem un paper de forn per evitar que les galetes s’enganxin.

Amb les mans agafem una mica de massa i fem una boleta (de la mida d’una anou aproximadament), i l’aixafem una mica. Les anem col·locant a la safata, sempre una mica separades perquè quan creixin no s’enganxin.

Les coem a uns 170 graus, uns 10-15 minuts, o fins que les veiem daurades.

Deixeu-les refredar i, ja les podeu tastar !



diumenge, 3 de novembre del 2013

BOLETES DE PASTANAGA I COCO

Aquestes boletes són delicioses. Quan comences, no pots parar!
La recepta, una vegada més, és de la meva tieta, la Montse.

INGREDIENTS

200 gr de pastanaga bullida
200 gr de coco
200 gr de sucre

Posem les pastanagues a bullir i quan estiguin toves les escorrem i deixem que es refredin. Amb una forquilla les aixafem.
Afegim el coco, però en guardem una mica a part en un platet per després. Remenem bé.
Finalment afegim el sucre i acabem de remenar amb les mans. No apretem gaire ni remenem exessivament per evitar que el sucre comenci a fer suc.

Amb les mans anem formant boletes (una mica més petites que la mida d’una mandonguilla) i un cop fetes les passem pel platet de coco perquè quedin més maques.

Les posem a la nevera i les mengem ben fredes.




PASTES DE PARMESÀ I ROMANÍ

Seguim amb les pastes de formatge. Aquestes són una mica més suaus que les de la recepta anterior, però el romaní també es fa notar. Tenen un gust molt especial.

INGREDIENTS

60 gr de formatge parmesà ratllat
60 gr de mantega (a temperatura ambient)
75 gr de farina
1 cullarada de romaní  triturat (o llorer o farigola)
Una mica de pebre negre

En un bol hi posem la farina i la mantega i amb els dits anem barrejant , movem els dits com si fessim molles.
Hi afegim el parmesà, el pebre i el romaní. Ho barregem fins que quedi una massa compacta.
Podem fer les galetes de la manera tradicional (allargant la masssa amb un corró sobre el marbre i tallant les galetes amb un motlle) o bé fer primer una mena de cilindre amb la massa i després tallar-la a rodanxes amb un ganivet (com si fos una barra de pa). Aquesta manera es més ràpida.
Per tant, donem una forma allargada a la massa, la tapem amb una mica de film i la deixem reposar a la nevera una hora perquè es refredi i s’endureixi.
Ara, amb un ganivet, tallem la massa a rodanxes.

Preescalfem el forn a 180 graus. Agafem una safata del forn i hi posem un paper de forn per tal que les pastes no s’engaxin a la safata. Com sempre, han d’estar una mica separades perquè no s’enganxin entre elles.

Enfornem durant uns 10 minuts o fins que les veiem cuites. Després les treiem, els hi donem mitja volta i les tornem a posar al forn 5 minuts més.

Les deixem refredar.

A veure què us semblen !

dissabte, 2 de novembre del 2013

PASTES DE FORMATGE STILTON I NOUS

Sabeu què és l’Stilton? Segur que heu pensat amb aquest personatge:

 


Aquest és el gerónimo Stilton, el protagonista de molts llibres per a nens, d’un musical i fins i tot d’uns dibuixos animats. Representa un ratolí anglès.
Però l’Stilton també es això:


Un formatge blau d’Anglaterra.

Teniem curiositat per provar-lo, en vam trobar en una botiga de formatges i l’hem fet servir per a aquesta recepta. Us avisem que el gust d’aquestes pastes és una mica intens, per tant, si no us agraden els formatges forts, no cal que us hi poseu.

INGREDIENTS

120 gr de formatge Stilton o d’algun altre formatge blau
50 gr de mantega (a temperatura ambient)
125 gr de farina
60 gr de nous pocades
1 rovell d ou
Una mica de pebre negra

En un bol barregem el formatge i la mantega fins que quedi ben homogeni.
Tamissem la farina i l’afegim. Ara, amb la punta dels dits ho anem barrejant, fent com si esmicolessim pa.
Hi afegim les anous i la pebra i tornem a remenar.
Finalment hi posem la clara d’ou i remenem fins que tinguem la massa ben lligada.

Ara podem donar forma de cilindre a la massa, del gruix que nosaltres volguem. Quan ho tinguem, ho emboliquem amb una mica de paper film o ho posem dins una bossa de plàstic, i ho deixem reposar una hora a la nevera perquè s’endureixi.

Passada l’hora ja podem agafar la massa. I com que li haviem donat aquesta forma allargada només caldà tallar la massa com si fessim llesques de pa. Les fem d’uns 5mm, més o menys.

Les posem en una safata per anar al forn, amb un paper de forn a sota perquè no s’enganxin, i les deixem uns 15 minuts, o fins que les veiem a punt. Després les treiem, els hi donem la volta, i les deixem 5 minuts més al forn.

Quan estiguin, les deixem refredar i ja les podem tastar !

Aquesta recepta es d’aquest llibre:

dissabte, 19 d’octubre del 2013

COCA DE CARBASSA

Ja estem a la tardor. Aquesta estació m’encanta perquè és el temps de les castanyes i els moniatos, però també és el temps de les carbasses!

Heu provat mai la coca de carbassa ?  Jo no l’havia tastat mai fins avui, però em penso que en faré cada tardor. La textura d’aquesta coca és com la d’un pa de pessic, el gust és una mica diferent, la carbassa es nota poquet. És molt bona i fácil de fer.

INGREDIENTS:

250 gr de carbassa cuita (al forn, al micrones, o bullida)
250 gr de sucre
250 gr de farina
3 ous
1 sobre de llevat Royal
70 gr d’oli
Una miqueta de canyella (si vols)

Primer cal coure la carbassa. Nosaltres l’hem fet al forn, però es pot fer al micrones o ve bullida. Si la bullim cal tenir en compte que després s’ha d’escórrer molt bé per treure-li tota l’aigua. Després la pelem i li triem les llavors i la triturem amb la batidora.

Preescalfem el forn a 180 graus.

Ho barregem amb el sucre, els ous i l’oli. Remenem i finalment afegim la farina tamisada, el sobre de llevat i la canyella. Tornem a remanar fins que quedi ben homogeni.

Finalment ho aboquem en un motlle que pugui anar al forn. Abans cal untar el motlle amb mantega.
Pots posar-hi sucre per sobre, o llavors de carbassa. Nosaltres avui no li hem posat res.

Ho posem al forn uns 30 minuts. Per saber si ja està cuita de dins la podem punxar amb un ganivet, quan surti sec i net es que ja la tenim ben cuita.

Un cop freda hi hem posat sucre glas per sobre.

Espero que us agradi, bona tardor a tots!

dimarts, 27 d’agost del 2013

GRANISSAT DE CAFÈ

GRANISSAT DE CAFÈ

Aquesta recepta és la que més li ha agradat al meu pare!

INGREDIENTS

800 ml de cafè fort
1 cullerada de cacau en pols
300 ml de sucre (o menys si no us agrada tant dolç)

Un cop tenim el cafè acabat de fer ben calent, hi afegim el cacau i el sucre i remanem fins que el sucre s’hagi desfet del tot.
Ho deixem refredar.

 I ara el procediment és el mateix que en els altres granissats: un cop tenim la preparació a punt, només falta congelar-la. Ho hem d’abocar en un recipient amb tapa. Només l’he d’omplir fins a la meitat, ja que al congelar-se augmentarà de volum, i ho hem de poder remenar.

Ho posem al congelador, i cada hora ho treiem i ho remanem amb una forquilla. Amb la forquilla trenquem els blocs grans de gel i portem els cristalls de les vores del recipient cap al centre. Procurem que els cristalls de gel siguin més o menys d’un tamany semblant.
Si se t’ha congelat massa, ho pots deixar uns minuts fora del congelador i després remanar-ho.

Quan el serveixis, s’ha de menjar al moment, es desfà de seguida!

GRANISSAT DE SÍNDRIA

GRANISSAT DE SÍNDRIA

Aquesta recepta crec que s’ha convertit en els meus postres preferits. M’encanta i en menjaria a totes hores!

Fer granissat és molt fácil, el que passa és que és una mica llarg, ja que de tant en tant ho has de treure del congelador i remenar. Així doncs, fes-ho quan tinguis pensat estar unes hores a casa.

La recepta és del llibre del que ja us vaig parlar: “HELADOS, caprichos muy fríos para todos los gustos” de Eliq Maranik.

INGREDIENTS:

Mitja síndria mitjana aproximadament  (per obtenir 600 ml de suc)
1 llima
200 ml d’aigua
200 ml de sucre

Tallem la síndria a trossos i li traiem les llavors.
Exprimim la llima
Amb una batidora triturem la síndria amb el suc de la llima fins que quedi ben desfet.
Ho passem per un colador fi i en  guardem  uns 600 ml a la nevera.

En un cassó al foc hi posem l’aigua i el sucre, i sense deixar de remoure ho coem fins que el sucre s’hagi desfet del tot.
Ho deixem refredar. Si ho volem refredar més rápidament, podem passar l’almívar a un got i posar-lo dins un bol amb gel (bany maria).

Ara barregem la síndria i l’almívar i ho barregem bé.

Ara ja tenim la preparació a punt i només falta congelar-la. Ho hem d’abocar en un recipient amb tapa. Només l’he d’omplir fins a la meitat, ja que al congelar-se augmentarà de volum, i ho hem de poder remenar.

Ho posem al congelador, i cada hora ho treiem i ho remanem amb una forquilla. Amb la forquilla trenquem els blocs grans de gel i portem els cristalls de les vores del recipient cap al centre. Procurem que els cristalls de gel siguin més o menys d’un tamany semblant.
Si se t’ha congelat massa, ho pots deixar uns minuts fora del congelador i després remenar-ho.

Per servir-ho pots decorar la copa amb ratlladura de llima, menta, o el que vulguis, però, vigila! Es desfà de seguida.


 

dimecres, 7 d’agost del 2013

POLOS DE SÍNDRIA



Em va caure una dent, i “el ratolí” em va portar aquest llibre tan xulo:



D’aquí he tret aquesta recepta del polo de síndria

INGREDIENTS:

100 ml d’aigua
4 cullarades de sucre
3 cullarades de mel
400 ml de síndria a trocets (una quarta part d’una síndria gran)
1 lima

Comencem fent l’almívar, posant en un cassó al foc  l’aigua, la mel i el sucre. Remenar fins que estigui tot ben fos i deixar-ho refredar a temperatura ambient.

Tallem la síndria i li traiem els pinyols.

Exprimim la lima i colem el suc.

Amb una batidora triturem la síndria, el suc de la lima i l’almíbar. Després ho colem.

Ho posem en un motllo de fer polos i ho deixem al congelador almenys 6 hores.

També pots substituir la síndria per meló, kiwi, mango, o qualsevol fruita tova.

Ho has de provar !!!


FER GELATS A CASA

FER GELATS A CASA
Fer gelats és molt fácil, els pots fer amb gelatera o sense. Jo tinc una gelatera que em van portar els reis ja fa uns quants anys. Jo tenia 5 o 6 anys i en vaig demanar una de joguina, però me’n van portar una de veritat! I va molt bé!

QUÉ ÉS UNA GELATERA

Una gelatera és un petit electrodomèstic. La part principal és una mena de bol molt gruixit i pesat. A dins de les seves parets contè un líquid que es congela. Aquest bol es posa al congelador tot un dia. Quan volem fer un gelat, hem de de preparar la recepta, i quan la tinguem a punt treiem aquesta part de la gelatera del congelador. Aleshores tapem la gelatera amb la part de dalt i l’endollem. Ja podem tirar el líquid que volem convertir en gelat. El gelat es va fent perquè està en contacte amb aquesta mena de bol tan fred que teniem al congelador. Un petit motor fa girar una espátula i això farà que entri aire a la barreja  mentre es congela. Així aconseguirem un gelat cremós. Quan ja estigui bastant gelat (uns 20 minuts amb la gelatera en marxa) ho passem a un recipient i ho posem al congelador unes hores.



FER GELAT SI NO TENS GELATERA

També en pots fer! El que passa és que és una mica més llarg.
Necessites un bol d’acer inoxidable que càpiga al congelador. Deixa’l unes hores. Quan tinguis la recepta a punt la tires al bol, ho tapes amb paper film i ho deixes reposar una hora novament al congelador. Al cap d’una hora, ho treiem del congelador, i ho batem amb unes barilles elècriques durant 1 o 2 minuts, així posarem aire a la barreja. Ho tornem a posar de seguida al congelador, tapat amb film, i quan hagi passat una hora repetim l’operació. Això caldrà fer-ho 3 o 4 vegades.
Finalment ho deixem al congelador almenys 4 hores.

dissabte, 27 de juliol del 2013

ORXATA CASOLANA


Fer orxata és molt fàcil, nomès calen xufles seques, aigua i sucre. A vegades costa trovar xufles. Nosaltres les hem comprat en una botiga de torrons que es diu “Torrons Garcia Sirvent”, a la plaça del Carme número 3 de Vilafranca del Penedès.

LA RECEPTA
Hem comprat un quart de quilo de xufles. Les hem rentat amb aigua abundant i finalment les hem deixat en remull tota la nit (unes 12 hores) perquè s’hidratin. Al matí ja tenien un altre aspecte, estaven més inflades i brillants !
Hem llançat l’aigua i les hem tornat a esvaldir.
Ara toca trinxar-les, es pot fer amb una picadora, o un turmix.
Hem agafat el pot del turmix i hem posat un quart de litre d’aigua freda i un parell de grapats de xufles i ho hem començat a triturar. Després, hem fet servir un tovalló de cotó per colar-ho.
Nosaltres hem fet servir un litre d’aigua per a un quart de quilo de xufles, però això depèn una mica de com us agradi de concentrada.
La part que queda en el tovalló es pot tornar a barrejar amb aigua, picar-la, i tornar-la a filtrar.
Finalment hi afegim el sucre (això també es qüestió de gustos), però en posariem uns 200 gr per cada litre d’orxata.
Hi ha qui hi posa una mica de canyella o de llimona.

La bevem ben freda.

D’ON SURTEN LES XUFLES?

Les xufles són uns tubercles, és a dir, estan sota terra, com les patates i els moniatos. Les trobem a les arrels d’una planta que es diu Juncia Avellanada, ja que el seu fruit recorda molt les avellanes.
Aquesta planta, per crèixer, necessiten sòls arenosos i temperatures suaus. Es cultiva a alguns pobles propers a València.

LA LLEGENDA

Diuen que un dia, el rei Jaume I (S. XIII)  estava descansant a València després d’un combat contra l’exèrcit musulmà. Feia calor i una noia se li va acostar amb un bol d’una beguda fresca i molt bona. Ell la va tastar i va dir: “Això es OR, XATA”, i des de llavors la llet de xufla es va dir ORXATA.


dijous, 18 de juliol del 2013

PA DE PASSIC DE XOCOLATA



Aquest estiu he anat dues setmanes a Sant Salvador (el Vendrell) amb tots els cosins!! La meva tieta Montse em va ensenyar aquesta recepta tant i tant bona!!!

Ingredients:

4 ous
2  mesures de sucre
2 iogurts de trufa
½ mesura de oli
1 sobre de llevadura
2 mesures de Cola Cao
2  mesures de farina
una rajola de xocolata negra
un paquet de nata líquida


Preparació:

Preescalfar el forn a poca temperatura, 120 o 150 graus.
Hem de tenir un pot més o menys igual que l'envàs de iogurt de trufa que utilitzarem de mesura.
Posem en un bol els ous i a poc a poc anem afegint-hi les dues mesures de sucre mentre remenem. Quan ho tinguem ben remenat hi afegim els iogurts de trufa i tornem a remenar. Un cop fet això posem ½ mesura d’oli i remenem. Posem la farina. Remenem i desprès afegim el Cola Cao i la llevadura .
Posem tota la massa en un motlle, i el posem al forn 40 minuts.

Esperant a que es refredi, anem fent la cobertura:
En una olla petita anem desfent la xocolata al bany maria. Un cop la xocolata estigui  fosa hi anem abocant la nata sense deixar de remenar. Si el pastís ja està fred, li podem tirar la xocolata i amb l'ajuda d’una espàtula ho escampem. Si el pastís encara no està fred, encara no li podem tirar la xocolata. La xocolata sempre ha d'estar calenta i el pastís fred.
Posem el pastís a la nevera i deixem que la xocolata es refredi.
I... BONISSIM!!!!







dilluns, 13 de maig del 2013

CREMA DE CACAU AMB AVELLANES (O "NOCILLA CASOLANA")


Aquesta recepta és molt fàcil i ràpida, i molt més bona que la nocilla de botiga, ho heu de probar! Només necessiteu:

Ingredients:

50 gr d’avellanes pelades
75 gr de sucre
50 gr de xocolata negre per fondre (postres Nestlé)
50 gr de xocolata amb llet (de la normal)
50 ge de xocolata blanca per fondre (postres Nestlé)
100 gr de llet sencera
30 gr d’oli

Piquem les avellanes amb la picadora fins que quedin ben fines. Desprès les posem en un cassó al foc i anem afegint tots els ingredients. Remenem fins que la xocolata es fongui i quedi tot homogeni. Aquest procés és molt ràpid. Vigilar molt que no es cremi!
Quan estigui tot lligat, ho retirem del foc i ho deixem refredar en un pot de vidre. Quan es refredi, pot ser que s’espesseixi una mica.
Si t'agrada més líquida pots afegir-hi un raig d'oli i remanar.
I apa, a buscar pà i a tastar-la!


 

diumenge, 5 de maig del 2013

GUACAMOLE


Aquest diumenge vaig anar a dinar a casa dels meus cosins. Vaig voler portar la recepta que ara us explicaré.

Ingredients:

1 alvocat madur
1 tomàquet gran i madur
1 ceba mitjana
Un bon raig de suc de llimona (per evitar que l’alvocat es torni marró)
Sal i pebre
Una mica de coriandre (opcional)

Elaboració:

Tens dues maneres de fer-ho

Opció 1- Ho tallem tot a trossos ben petits i ho axafem dins un bol  amb una forquilla  com si fos un puré.

Opció 2 - Ho tallem a trossos i ho aboquem tot dins una picadora, per triturar-ho més ràpid.

Si voleu també li podeu posar un pél d’una espècie que es diu coriandre (‘cilantro’ en castellà), perquè li dóna un gust especial . El guacamole és una salsa que és millor menjar-la just acabada de fer. Diuen que si hi deixes el pinyol de l’alvocat a dins, no s’enfosqueix tant ràpid.

Mmmmmm, boníssim!!! També us la podeu menjar sucant-hi unes patates de bossa que són ideals per això. Són triangles i de color taronga (els Doritos!!).


dissabte, 13 d’abril del 2013

PER QUÈ LES PETXINES TENEN UN FORAT??

Segur que recordeu quan algun cop heu anat a la platja i heu trobat petxines amb un forat. I segur que algun cop us heu preguntat per què hi ha petxines amb forat ?

És culpa del natàcids, que són uns cargols que viuen al fons de la sorra de gairabé tots els mars. Són molt bonics i normalment s’anomenen ‘cargols lluna’. Aquests cargols s’enterren a poca profunditat durant el dia i surten a caçar durant la nit.
Tot i el seu aspecte inofensiu, són molt bons caçadors. Es posen sobre la petxina i la immobilitzen, la fan girar fins que la tenen col.locada de la millor manera, i amb un líquid àcid que produeixen les seves glàndules salivals estoven la closca de la petxina. Després, amb la ràdola (una mena de llengua rasposa i rotatòria), foraden la petxina. Aleshores, a través del foradet, introdueixen la probóscide (que és la seva boca) i es mengen el que hi ha dins de la petxina


Informació extreta del blog del Museu Blau de Barcelona

divendres, 5 d’abril del 2013

COCA DE PASTA DE FULL I POMA






La coca de pasta de full amb poma es pot fer de moltes maneres diferents: afegint panses a la poma, pintant la massa amb ou, posant atmella picada o mermelada per sobre la massa… Però jo us explico la recepta de la meva tieta Montse (que és una gran cuinera!) perquè és molt fàcil i molt bona. És aquesta:

Ingredients:

Una làmina de pasta de full de 250 gr (aprox). Nosaltres hem comprat la del Mercadona.
Una o dues pomes (depèn de la mida)
Una mica de sucre moreno
Una mica de canyella
Un rajolí de llet

Si la massa està congelada, deixa-la descongelar i escalfa el forn a 180 graus.
Un cop descongelada la despleguem i la posem sobre una safata de forn.
Pelem les pomes i les tallem a làmines fines.
Sobre una meitat de la pasta de full anem col.locant ordenadament les làmines de poma, deixant lliures les puntes per tal que després quedi espai per poder  tancar la coca.
Tirem una mica de sucre moreno i un polsim de canyella per sobre la poma.
Ara farem uns petits tallets a la banda de la massa que no té poma, però no acabem de tallar-la del tot.
Finalment dobleguem la massa de manera que la part que té els tallets cobreixi la poma.
Amb una forquilla presionem els cantons de la massa perquè quedin ben enganxats.
Pintem la superficie amb una mica de llet perquè quedi brillant.

Ho posem al foc ben calent (a uns 180 graus) però l’abaixem una mica per evitar que la massa es cogui massa ràpidament, volem que la poma tingui prou temps per coure’s. Ho deixem uns 20 minuts o fins que la veiem rosseta.

I a menjar-la! Bon profit!

dijous, 28 de març del 2013

MADELENES D' ANOUS

El dia que vaig fer 9 anys, els meus cosins, la Joana i l’Aleix, em van regalar un llibre que es diu “CUPCAKES, magdalenas creativas. Editorial Juventud”. En aquest llibre hi ha més de 100 receptes de cupcakes! Em va costar decidir per quina començava, però al final em vaig decidir per aquesta. La decoració de sobre (en el llibre n’hi diu “topping”), ens l’hem saltat, i  l’he fet una mica a la meva manera.
Aquí la teniu:

Ingredients:

3 ous
125gr de mantega
225 gr de sucre
125 ml de llet
200 gr de farina
2 cullaradetes de llevat
1 cullaradeta d’extracte de vainilla
1 cullaradeta de cacau en pols
60 gr d’anous picades

Per començar, preescalfem el forn a 160 graus.
Batem els ous amb el sucre i la mantega fins que ens quedi ben barrejat.
Afegim la llet, la farina tamissada amb el llevat, la vainilla i el cacau. Seguim batent amb les barilles elèctriques, fins que la massa quedi ben homogènia.
Finalments hi afegim les anous.
Ara ja podem repartir la massa en els paparets de les magdalenes. Recorda que només s’ha d’omplir dues terceres parts, ja que si no, al crèixer, sobreixiria.
Ho posem al forn uns 18-20 minuts a 160 graus.

Per decorar-les, he desfet una mica de sucre en un cassó i l’he abocat sobre un paper de forn. Un cop fred l’he trencat a trossos. Les he decorat amb xocolata, anous, i trossets d’aquet caramel.
Han quedat molt bones!


dilluns, 25 de març del 2013

OU DE XOCOLATA


Aquesta recepta potser és la que ens ha costat més de les que hem fet fins ara. Però he après moltes coses. Treballar la xocloata no és fàcil, per exemple, s’ha de tenir molt en compte la temperatura a l’hora de fondre-la i treballar-la, si no, un cop fet, l’ou no quedarà brillant ni cruixent. Jo encara no en sé tant, per tant, ho he fet a la meva manera, no ha quedat perfecte, ni molt menys, ni s’assembla gaire als de les pastisseries, però m’ho he passat molt bé fent-lo.
Ara us explicaré els passos que jo he seguit (que no són els que seguiria un professional).

ELABORACIÓ

1, Fondre en un vol, xocolata especial per fondre (Postres Nestle)
Si la desfeu al micrones és important fer-ho a temperatura mitjana i poca estona, treure-ho, remanar una mica i posa-ho uns segons més. Així evitarem que es cremi.

2. Un cop tinguem la xocolata fosa, la tirem en el motllo en forma d’ou. Movem el motllo de manera que tota la superficie quedi ben coberta. Per treure’n l’excés, el podem deixar tombat cap per avall sobre una safata.

3. Esperem uns minuts que la xocolata s’endureixi una mica i ho posem al congelador.
Ho deixem unes hores, o tota la nit.

4. Per desenmotllar només cal girar el motlle. Si l’ou està congelat caurà sol. Si ha quedat molt prim, caldrà fer una altra capa de xocolata (per donar més gruix) i tornar a deixar al congelador.

5. Podem pensar alguna cosa per posar dins l’ou: un petit regalet, un dibuix, alguna cosa de xocolata…

5. Desfem una mica de xocolata per tal d’unir les dues parts de l’ou. Aquest punt no és tan fácil com sembla. En el nostre cas, sempre hi ha algun punt que no ens encaixa bé, que sobra o falta una mica de xocolata. Ho acabem de tapar amb la mica de xocolata que hem desfet.
I…ara a obrir-lo!!!



Aquí us deixo amb un link d'un video on ensenyen a fer un ou molt ben fet:, http://etv.xiptv.cat/cakes-pastissos/capitol/ou-de-pasqua

I si voleu saver més coses sobre l'origen de la xocolata i la seva fabricació, us recomanem que aneu a Sant Sadurní a la fàbrica de xocolata Simon Coll, és molt interessant!      http://www.simoncoll.com/

dissabte, 16 de març del 2013

BUNYOLS DE QUARESMA

Què és la Quaresma?

La Quaresma és un període de l’any que dura 40 dies. La gent religiosa diu que són per recordar els últims dies de la vida de Jesús. Antigament no es menjava carn, només verdures i peix.
Popularment aquest període de set setmanes es representa amb la figura d’una vella de set cames anomenada Vella Quaresma, que porta un bacallà a la mà. Cada setmana (els divendres) se li arrenca una cama. La Quaresma va de carnaval a Pasqua.



I ara, la recepta:

BUNYOLS DE QUARESMA

INGREDIENTS

¼ de litre de llet
200 gr de farina
140 gr de mantega
1 llimona
5 ous
sal
oli
sucre
canyella

En un pot escalfeu la llet, la mantega, un pessic de sal i la ratlladura de la pell d’una llimona. Quan estigui a punt de bullir, afegir-hi la farina i remenar. S’anirà espessint. Després, retirar-ho del foc.
Deixar refredar una mica la massa i afegir els 5 ous, un a un, i seguir remenant fins que la massa quedi homogènia.
Posar oli abundant en una paella i escalfar. Quan estigui calent, amb l’ajuda d’una cullera, agafeu una mica de massa, aneu fent la forma dels bunyols i els fregiu. També pots fer voletes amb les mans. La massa s’inflarà una mica. Quan estiguin daurats els podem treure.
Els hi tirem sucre abundant i una mica de  canyella per sobre.